MUNTATGE AV

En aquesta entrada un explicaré els diferents tipus de muntatge i els efectes dramàtics que pretenen aconseguir.

Primerament, cal introduïr que el muntatge es sitúa en la post-producció, la tercera etapa i última etapa en el procés de creació d'una peça audiovisual, és la part decisiva en la realització d'una pel·lícula. El muntatge, per tant, consisteix en el replec de preses bones, la correcció global de llum i colors, l'ús efectes especials i altres per tal que no hi hagi errors de cap tipus en el projecte final.

Des de el punt de vista narratiu (explicació d'uns fets, ja sigui cronològicament o amb salts al futur o al present) podem distingir el continu i el discontinu.

• CONTINU: On l'acció es desenvoulpa amb una unitat de temps i d'espai. Els talls només signifiquen l'agrupació dels plans més significatius. (Pel·lícules estàndard)

            - Normal: Conisteix en seguir la narració cronològica del temps sense salts.
            - Pla seqüència: Abraca una seqüència completa, fixa o normalment en moviment per fer que l'espectador se senti més proper.

• Discontinu: temps real reduït mitjançant una el·lipsi (salt de temps)

           -Paral·lel: muntar fragments de mínim dues escenes que passen en moments i/o llocs             diferents.
           -Altern: accions que es produeixen al mateix moment però no es poden mostrar alhora

          -Flashback: pla que suposa una tornada enrera en el temps i aquest és pronunciat.

         -Flashforward: (contrari a flashback) muntatge d'anticipació de fets.
         -Elipsis: 

Segons el contigut en podem distingir de:

• NARRATIU: Que explica una història.
• RÍTMIC: El que seria el ritme real d'una escena es realenteix o s'accelera segons el que el director vol provocar en els espectadors. (sensaciones) 

                 -Picat o analític: successió de plans de curta durada que apareixen a un rítme molt ràpit, per provocar dinamisme.

              -Sintètic: successió de pocs plans de molta durada, crea un ritme lent i monòton. S'utilitza al final de la pel·lícula.

             -In crescendo: Són plans molt llargs que cada cop es van fent més curts. Crea tensió o alerta en l'espectador, alguna cosa estarà a punt de passar.

             -Decreixent: són plans molt curts que cada cop es van fent més llargs. Per crear cama, serenitat, com per exemple després d'una persecució.

             -Arrítmic: plans llargs i plans curts alternats on cap dels dos aconsegueixen predominar sobre l'altre. Per crear caos, confusió.

• IDEOLÒGIC: Es connecten plans que no tenen una relació concreta ni física simplement per produir una nova significació, una sensació. (Escena de Agárralo como puedas.
• CREATIU : Operació d'ordenar sense tenir en compte la cronologia, sinó com un recurs cinematogràfic, prèviament expressat en guió o com una operació totalment nova, que tractarà de donar coherència, ritme, acció i bellesa a la pel·lícula.
• Muntatge poètic: posseeix una intenció expressiva, segons el qual els fragments es combinen de manera que l'atenció de l'especatdor respongui a les intencions del realitzador. D'aquesta manera, una determinada escena no serà presentada sencera sinó que estarà alternada amb una altra establint-se com a un muntatge en paral·lel que aquest pot intensificar les emocions. En altres casos, el cineasta pot utilitzar tant flashback com flashforward.

Aquí us deixo un vídeos perquè ho veieu més visualment: